Final del recorregut. Adeu.

Gracies a tots els que heu seguit el bloc de "Tinc una palla a l'ull", ha segut una etapa molc maca on, jo personalment, he aprés molt i per seguir aprenent he de fer uns canvis. No és un tancament del bloc, si no, el principi d'una nova etapa, als servidors de wordpress, amb la idea de crear el domini propi en un futur no molt llunyà.

La nova adreça és la següent:

Bloc: http://joanfores.wordpress.com/
RSS: http://feeds.feedburner.com/joanfores


Fins aviat

Gracies per les vostres visites

L'exploració 3d del Guernica de Picasso

via:yaestaellistoquetodolosabe

Alfredo Cuervo: Queda prohibido

¿Qué es lo verdaderamente importante?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.

Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.

Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.

Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.

Queda prohibido dejar a mis amigos,
no intentar comprender lo que vivimos,
llamarles sólo cuando los necesito,
no ver que también nosotros somos distintos.

Queda prohibido no ser yo ante la gente,
fingir ante las personas que no me importan,
hacerme el gracioso con tal de que me recuerden,
olvidar a todos aquellos que me quieren.

Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,
no creer en mi dios y hallar mi destino,
tener miedo a la vida y a sus castigos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,
odiar los momentos que me hicieron quererte,
todo porque nuestros caminos han dejado de abrazarse,
olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la mía,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha,
sentir que con su falta el mundo se termina.

Queda prohibido no crear mi historia,
dejar de dar las gracias a mi familia por mi vida,
no tener un momento para la gente que me necesita,
no comprender que lo que la vida nos da, también nos lo quita.

Jarabe De Palo: Duerme Conmigo

Peter Liebing: La fugida del guarda del Mur de Berlín

El 15 d'agost de 1961 el soldat de l'Alemanya de l'Est Hans Conrad Schumann es va convertir en la primera persona en escapar de la República Democràtica d'Alemanya. Fou durant el tercer dia de construcció del Mur de Berlín estant ell de guarda amb sols 19 anys d'edat. La fugida fou captada pel fotògraf Peter Liebing.

Peter Liebing és un fotògraf alemany conegut sobretot per aquesta fotografia. Aquells dies el mur sols consistia en una balla de filferro d'espines. Mentre la gent de la part occidental cridava Komm rüber! (vine cap aquí!), Leibing va fer la foto quan el soldat saltava la balla i culminava la seva fugida. Aquesta foto fou un símbol de la guerra freda i va ser premiada com a millor fotografia de 1961 per la Overseas Press Club.

Segons diu en una entrevista al diari Corriere de la Sera, mai, ni tan sols en els moments més difícils de la seva vida a l'Oest, Schumann s'havia arrepentit de la seua opció "Encara estic orgullós de lo que vaig fer ... no tenia cap altra possibilitat, encara que vaig córrer un gran risc i vaig trencar tots el ponts amb el meu passat. Vaig perdre a la família, els amics, la feina,... tot". Durant el període posterior i fins la caiguda del mur, va rebre moltes pressions per tornar, sobretot dels seus pares, que li demanaven que tornesa, "vaig fer be. En aquell moment no ho sabia, però després de la reunificació vaig saber que aquelles cartes les havia estat dictant la Stasi". Al 1989 va tornar a l'Est "al tornar vaig descobrir que mai fou aprovat per alguns. Encara hi ha parents i vells amics que no hem volen parlar".

Schumann, de 56 anys, es va treure la vida el dissabte 20 de juny de 1998 penjant-se d'un arbre en un bosc prop de casa, on vivia en la seva dona, a un poble de la Baviera Alemanya. No va deixar cap carta d'acomiadament.

via: wikipedia, el mundo

La primera fotografia submarina

Louis Boutan, professor de biologia de la Sorbona, va ser el primer que se li va ocórrer treure fotografies sota l'aigua. Ajudat pel seu germà, enginyer de professió, va desenvolupar un enginy que li permetés treure fotografies sota l'aigua per documentar les seves investigacions.

Amb aquest enginy va treure la primera fotografia en blanc i negre l'any 1893. Era voluminós i pesat, difícil per moure al fons marí, ja que constava d'una caixa estanca feta de planxes de coure, amb finestres pel visor, l'objectiu, i pels comandaments per accionar el disparador i l'obturador. Va solucionar el tema de la il·luminació amb dos revolucionaris flashos composats per un barril d'oxigen, amb una campana de vidre a la part superior, en la que cremava constantment una metxa d'alcohol. Amb una pera de goma enviava magnesi en pols, el qual a d'entrar en contacte en la làmpada produïa la llum desitjada.



Aquest enginy fou perfeccionat i el 1900 va aconseguir treure fotografies a 50 metres de fondària, aquest cop il·luminant l'escena en làmpades d'arc, la qual cosa fou una gran fita per l'època, i va despertar l'interès dels militars i novel·listes de l'època.


Encara que no fou fins 1927 en que W. H. Longley, en va treure les primeres en color, que com no podia ser d'un altra manera, foren publicades pel National Geographic per primer cop.

via: hydronauta, wikipedia, scubaportal

Polo Montañez: Un monton de estrellas

Uuuuu....

Yo no se porque razón cantarle a ella
Si debia aborrecerla con las fuerzas de mi corazón.
Todavia no la borro totalmente
Ella siempre esta presente como ahora en esta canción.

Incontables son las veces que he tratado
de olvidarla y no he logrado
arrancarla ni un segundo de mi mente
porque ella sabe todo mi pasado
me conoce demasiado
y es posible que por eso se aproveche

Coro:
Porque yo en el amor soy un idiota
que ha sufrido mil derrotas
que no tengo fuerzas para defenderme
Pero ella casi siempre se aprovecha
unas veces me desprecia
y otras veces lo hace para entretenerme y es así
Uuuu..

Hoy recuerdo la canción que le hice un día
y en el fondo no sabia que eso era malo para mi
poco a poco fui cayendo en un abismo
siempre me paso lo mismo nadie sabe lo que yo sufrí

Una victima total de sus antojos
pero un día abrí los ojos
y con rabia la arranque de mi memoria
Poco a poco fui saliendo hacia delante
y en los brazos de otra amante
pude terminar al fin con esta historia,

Coro:
Porque yo en el amor soy un idiota
que ha sufrido mil derrotas
que no tengo fuerzas para defenderme
Pero ella casi siempre aprovechaba
si algun dia me besaba
eso era solo para entretenerme y es así yyyyy....Uuuuu....

Uuuu...

Todo fue así....así mismo fue
Todo fue por ella...
Yo la quería, yo la adoraba, pero tenía que aborrecerla oohh ye
Todo fue asi....todo fue por ella
Como yo quise a esa mujer porque pensaba que era bueeena
Todo fue así... ay dios... todo fue por ella
Yo era capaz de subir al cielo, para bajarle un monton de estrellas
Un pajarito que iba volando yo lo cogí para complacerla
Todo fue así... todo fue por ella
Tanto se burló de mí que ahora no puedo verlaaaa

Manifest blocaire contra el transvasament

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Antonio Carlos Jobim: Garota de Ipanema

Olha que coisa mas linda
mas cheia de graça
é ela menina
que vem e que passa
num doce balanço a
caminho do mar.

Moça do corpo dourado
do sol de Ipanema,
o seu balançado
é mais que um poema,
é a coisa mais linda
que eu ja vi passar.

Ah! Por que estou tao
sozinho?
Ah! Por que tudo é tao
triste?
Ah! A beleza que existe,
a beleza que nao é
so minha,
que tambem passa
sozinha.

Ah! se ela soubesse que
quando ela passa
O mundo sorrindo
se enche de graça
E fica mais lindo
por causa do amor.

La Toma del Reichstag, de Yevgueni Chaldej

Yevgueni Chaldej, anomenat el Robert Cappa rus, fou l'autor d'una de les fotos més famoses de la segona guerra mundial, considerada l'equivalent rus de Rising Flag on Iwo Jima de Joe Rosenthal. La fotografia mostra el moment en que un soldat rus hissa la senyera de la falç i el martell sobre el Reichstag berlinès, al 1945, i significava la victòria de l'Exercit Roig sobre l'exercit del Tercer Reich.

Chaldej, jueu, va néixer a Ucraïna el 10 de març de 1917, l'any de la Revolució Russa. A l'any del seu naixement la seva mare i son avi moriren assassinats, fet que feu que s'aixoplugués en el Comunisme. Als 13 anys començà a treballar en un laboratori de fotografia, i als 19, amb els seus estalvis i l'ajud de son avia, es va comprar una càmera Leica i va començar a treballar com a fotògraf per l'agència de noticies soviètica TASS, amb la qual va cobrir la segona guerra mundial i la postguerra. Fou a partir del seu treball a la Conferència de Postdam quan es va convertir en el fotògraf oficial de Josef Stalin.

Aquesta fotografia també és famosa pels retocs que va patir, primer degut a la censura, Chaldej va eliminar del negatiu uns dels dos rellotges que duia el soldat que hissa la senyera (per no donar peu a pensar en el pillatge dels soldats russos a Berlín) i després ell mateix en nombroses ocasions, la més celebre fou canviar la senyera perquè aparegues més vistos el símbol de la falç i el martell de l'Exercit Roig.

Si els retocs no foren suficients per treure credibilitat a la fotografia, s'afegeixen els propis orígens de la mateixa, sobre els quals també hi ha misteri.

Una versió ens diu que foren els Sergents Mikhail Alekseevich Egorov (rus) i Meliton Varlamovich Kantariya (georgià), sota el comandament del Tinent Aleksei Prokopevich Berest del 150º Regiment de Rifles del 3er Exercit de Xoc els que planataren la senyera al sostre del Reichstag, la nit del 30 d'abril de 1945. Però, per un altra banda, segons un altra versió, la foto fou pressa un dia després, i el que aguanta la senyera és el Capità Stepan Andreyevich Neustroyev, i durant anys es va creure que van realitzar varies tomes degut a que el capità duia al braç molts de rellotges robats als morts i els hi van fer treure.

Encara que la versió més documentada es la del català Francesc Ripoll, que aleshores tenia 20 anys, i era tinent de la XV Divisió de Voluntaris, amb la qual va arribar a Berlín el 27 d'abril. "La nit del 29 d'abril varem rebre l'ordre d'assaltar el Reichstag. Fou un combat dur ja que hi havia molts soldats de la Gestapo i de la SS i molts d'oficials, lo millor de lo que quedava de l'exercit nazi a Berlín. En unes hores el varem prendre"... "Varem estar allà dalt una mitja hora, seguien els trets dels franctiradors, però quan s'aturaren, varem aixecar la senyera durant uns minuts... tots volíem baixar d'allí pel perill que suposaven els franctiradors". Del fotògraf diu que "va fer el seu treball en unes condicions molt difícils pels trets i res més. No ens va dir res". Francesc diu que haver lluitat al bàndol de la Unió Soviètica fou "l'orgull més gran de la seva vida".

Chaldej, mort el 1997, restà importància a les manipulacions a les que va sotmetre la foto, degut, segons ell, a que "fou una gran fita històrica".

Via: Elperiodistadigital, elmundo, elpaís.